Fa més de tres anys, que vaig crear aquest bloc, i la veritat és que el tinc OBLIDAT.
A veure si em poso les piles i començo a fer-lo servir una mica més. Per tan provaré de fer algun escrit amb certa regularitat.
No escriure per que ningú em llegeixi, sino que escriure, pel plaer d'escriure.
Fa tres anys acaba dient: "Doncs fins aquí em arribar a la muntanya..." Doncs la muntanya és on hi ha el poble on porto gairebé vint anys. Sant Feliu de Codines.
És un poble on la única assemblança amb el meu Castellar natal son les pujades que pot tenir la zona del casc antic que puja fins a l'Era d'en Petasques. Tot Sant Feliu estar amb pujades, o bé baixades (axiò només depen del sentit que agafes)
Sant Feliu té els seus trets característics, i crec que això es transmet a les persones que hi han nascut i poder també s'acaba inculcant a les persones que ens hi quedem.
És un poble amb una vista privilegiada, té tota la plana del Vallés Oriental als seus peus, i un cop et trobes la Serralada de Marina, el Turò de Montcada i Collserola, et trobes el Mediterrani.
Per la seva alçada molt poques vegades hi trobem boira, i els estius, un cop començar a tomba el sol, s'agreix la marinada que puja, és clar que quan és hivern també ens trobem amb unes glaçades considerables. Aquí és on hi ha un punt característic dels codinencs, tenen un aire molt frec, son gent amb qui pots contar tan faci fred o faci calor.
La reflexió que vull fer amb aquests dos escrits és:
Jo SOC de Castellar del Vallès, però ja em SENTO (molt) de Sant Feliu de Codines.
Bé ara ja em sento amb més pressió sobre mi mateix, que m'inposo a mi mateix, a veure quan trigo a fer una altra entrada al Blog?
Salut
