Una nova política? "Com?", "Que?, "Qui?"

Ja fa tres dies de la decisió del Consell Polític de la CUP i del Grup Parlamentari de dir NO a investir a l'actual President de la Generalitat de Catalunya, en funcions, el Molt Honorable Sr. Artur Mas i Gabarró.

Una decisió que pels comentaris i escrits que he llegit sembla ser que el procés per aconseguir un estat no dependent del Reino de España, ja ha quedat aturat i no hi ha res a fer... (sentiment català/culé)

He esperat a escriure la meva opinió fins a sentir algú que no digués que això quedat aturat. Per fi ha arribat l'Oriol Junqueras i ha dit que cal tornar a seure a la taula per seguir les converses, que encara hi ha calendari.

Doncs bé, aquí va la meva opinió sobre tot plegat...

Jo vaig votar a la CUP. Si. Vaig votar a la CUP amb molts dubtes de si el meu vot havia d'anar a JxS o bé a la CUP. Algunes persones que em coneixen no s'ho creuen encara avui, però vaig fer un vot, que vaig creure que era vàlid. Hi ha molts conceptes de la CUP que no comparteixo, com el fet de ser assemblearis. Fa molts anys que no hi crec amb les assemblees, i els fets crec que em poden donar la raó. Fa que les decisions siguin lentes, feixugues i finalment qui decideix no és el conjunt de l'assemblea, sinó un petit grup "directiu" (aquí li han dit Consell Polític i Grup Parlementari). El dubte de votar al JxS (conteu que vaig ser un dels candidats) era el fet de no seguir les normes que hi ha hagut fins ara, mai, que jo recordi, el numero 1 de la llista havia renunciat a ser el candidat a presidir el govern pel qual es presentava, ara poder la ocasió ho requeria, però el mateix Sr. Artur Mas havia dit més d'un cop que si calia podria renuncia, jo crec que en Raül Romeva és molt vàlid, també.

He dit que el meu vot, vaig creure que era vàlid, i avui encara ho crec. Crec que va ser vàlid perquè es va més que triplicar el resultat que tenia la CUP al parlament, passar de 3 a 10 diputats és molt bon resultat.

Tal com ha anat aquests tres mesos ha sigut una manera de fer "una nova política", ningú s'ha mogut del seu compromís electoral, i això és una cosa que no és normal a la política, sempre hi ha algú que recula i normalment és el més dèbil. Aquí la CUP s'han volgut mantenir amb el "NO a Mas" i ho han fet, però a quin preu? Jo no soc analista polític, i la veritat tampoc hi entenc gaire, però em sap greu, que un grup que ha passat de tres a deu diputats, les properes eleccions, que no ser quan seran, no ser si tindran representació parlamentaria. Tampoc ser si ho volen? Tal com actuen... De moment el meu vot no el tornaran a tenir.

Per part de JxS també s'han mantingut amb el compromís de fer president al numero 4 de la llista o res. Doncs de moment ens anem a "res". També cal aplaudir que es mantinguin amb el compromís electoral.

Deixeu-me acabar amb la cançó de Brams "la clau de volta", i que acaba així:

"I per tant ser revolucionari
és tant sols activar la raó,
és anar-hi, anar-hi i anar-hi,
és exercir de detonador"

Doncs això, anem-hi, anem-hi i anem-hi, i amb aquests dies que falten exercim de detonador, que ja em passat altres moments on la gestió i resolució final ha despistat a tothom. Si es vol tirar endavant, i els resultats electorals ho van avalar així, varem guanyar els que volem la independència de Catalunya, cal que els que us vàreu presentar a les llistes electorals actueu en conseqüència, tal com ha fet l'Oriol Junqueres i tireu endavant, torneu a seure a taula i us poseu d'acord. Sabem molt bé "Qué " volem, el que cal decidir és "Com" ho heu de fer, i un cop tinguem un estat propi ja decidirem "Quí" ens governa. Ho decidirem amb eleccions on TOTHOM que vulgui anar a votar, i no una assemblea o uns dirigents d'un partit polític.

Qüestions de qualitat?

"Els errors no es busquen, es troben" Aquest és un principi que vaig sentir a dir a una persona vinculada a processos de qualitat. Però... els encerts i les coses ben fetes, es busquen, o es troben?

Una afirmació que m'agrada dir és: "Les coses cal fer-les de dues maneres: cal fer-ho ben fet o, sempre que és pugui, cal fer-ho millor"

Doncs el fet és, que fa vint-i-tres anys vaig “trobar” la revista del Carnet Jove a la bústia de casa. Aquest fet i l’enyorança d’unes estades de monitor a les colònies d’estiu, em va portar a “trobar” a l’any següent la que porta sent la meva millor QUALITAT, en tots els aspectes... a TU Núria.

 

Ara ja en fa disset que vam decidir continuar junts i la veritat que, amb temes d’amistat i d’amor (jo crec que son dos conceptes que van lligats, no pots tenir amor sinó hi ha amistat, i per tan els amics son també un gran amor) es desmuntar aquests conceptes de qualitat que comentava:

Un gran i bon amor / amistat no es busca, es trobar, per tan no és cap error, sinó que acaba sent tot un encert, i acabes tenint una qualitat impressionant.

Per tan, "Els amors no es busquen, es troben"

... això ho fem ben malament.

Fa més de tres anys, que vaig crear aquest bloc, i la veritat és que el tinc OBLIDAT.

A veure si em poso les piles i començo a fer-lo servir una mica més. Per tan provaré de fer algun escrit amb certa regularitat.
No escriure per que ningú em llegeixi, sino que escriure, pel plaer d'escriure.
Fa tres anys acaba dient: "Doncs fins aquí em arribar a la muntanya..." Doncs la muntanya és on hi ha el poble on porto gairebé vint anys. Sant Feliu de Codines.
És un poble on la única assemblança amb el meu Castellar natal son les pujades que pot tenir la zona del casc antic que puja fins a l'Era d'en Petasques. Tot Sant Feliu estar amb pujades, o bé baixades (axiò només depen del sentit que agafes)
Sant Feliu té els seus trets característics, i crec que això es transmet a les persones que hi han nascut i poder també s'acaba inculcant a les persones que ens hi quedem.
És un poble amb una vista privilegiada, té tota la plana del Vallés Oriental als seus peus, i un cop et trobes la Serralada de Marina, el Turò de Montcada i Collserola, et trobes el Mediterrani.
Per la seva alçada molt poques vegades hi trobem boira, i els estius, un cop començar a tomba el sol, s'agreix la marinada que puja, és clar que quan és hivern també ens trobem amb unes glaçades considerables. Aquí és on hi ha un punt característic dels codinencs, tenen un aire molt frec, son gent amb qui pots contar tan faci fred o faci calor.

La reflexió que vull fer amb aquests dos escrits és:

Jo SOC de Castellar del Vallès, però ja em SENTO (molt) de Sant Feliu de Codines.

Bé ara ja em sento amb més pressió sobre mi mateix, que m'inposo a mi mateix, a veure quan trigo a fer una altra entrada al Blog?

Salut

A veure com ho fem això...

Jo vaig creixer a Castellar del Vallès, on el poeta deia: "Castelar del Vallès.Qué molts l'anomenen i pocs saben on és!". Això crec que em va marcar. Per suposat que allà on creixes et marca...

Castellar, ho defineixen com un poble que estar a la plana alta del Vallès Occidental, i té per telò de fons la muntanya de Sant Llorenç del Munt i també estar custodiat pel Puig de la Creu, el lloc més alt del terme municipal. També hi ha caracteristic el riu Ripoll, on hi ha algun indret a toca del riu, que deu ni do el penjat que hi ha, just a sobre si troba un dels poligons industrials més important del poble, antigament camps de conrreu. A títol personal també em toca molt de prop el riu. El meu avi, l'avi Ramon, era fill del molí d'en Busquets, que es trobava a toca del riu, el seu pare, el Tomas Mañosa, era el capataç del pagesos de Can Tolrà, tota una institució a Castellar.

Doncs bé Castellar del Vallés, un poble... planer, l'únic lloc on hi ha pendents és a la part alta del poble, on arribes a l'Era d'en Petàsques i a partir d'allà bosc i muntanya...

Doncs fins aqui em arribat, a la muntanya...